– Com en tants altres casos, el Centre Especial de Treball de la fundació NouXamfrà, amb seu a Sant Feliu de Llobregat, va néixer vinculat a una fundació ja existent…
– La fundació Nou Xamfrà va néixer ara fa més de 52 anys; els fundadors van ser un grup de pares que cercaven donar als seus fills amb discapacitat possibilitats de formació de qualitat, i així es va crear l’escola taller Sant Miquel. Van ser capdavanters i de la mà de l’actual presidenta, Immaculada Pericas, van crear la fundació. A mesura que les famílies es trobaven amb noves situacions la fundació va anar creixentper donar resposta a les necessitats dels nostres usuaris i de les seves famílies.
“L’objectiu ha estat sempre el mateix, donar a totes les persones que formen la fundació el màxim d’autonomia i que puguin tenir un paper actiu en les seves vides”
L’objectiu ha estat sempre el mateix, donar a totes les persones que formen la fundació el màxim d’autonomia i que puguin tenir un paper actiu en les seves vides. I a fi de facilitar la inserció laboral, oferint el màxim acompanyament, es va crear el servei d’Itineraris per apropar l’alumnat que sortia de l’escola al món laboral. Com que no tot l’alumnat trobava feina en l’empresa ordinària, es va crear el Centre Especial de Treball, i així, de mica en mica hem arribat a l’actual fundació, que compta amb un projecte de formació i inserció laboral molt consolidat.
– Quines són les vostres principals activitats, nombre de treballadors, evolució…?
-El Centre Especial de Treball compta en aquest moment amb els serveis de jardineria, manipulats, confecció i enclavaments laborals, la qual cosa ens permet oferir un ampli ventall d’oportunitats laborals al nostre col·lectiu.
Comptem amb un total de 80 treballadors amb discapacitat i 19 professionals que els acompanyen.
Volem destacar que treballem sota el paraigües de la ISO 9001:2015, i en aquest moment, a Jardineria, comptem amb les Pliques de Sant Feliu i Sant Just. Alhora, estem creixent en l’equip de particulars.
Des de Confecció s’ha apostat per oferir propostes d’economia circular, reaprofitant i reciclant robes de qualitat, fibres naturals i de proximitat. A més, hem tingut molta cura en la recerca de clients que aportin una mirada social, sostenible, de qualitat i que apostin pel disseny. Treballem per a marques de molta qualitat, i intentem formar part de tot el procés de creació. Podríem dir que ens hem especialitzat en produccions de col·leccions capsules i de marcat caràcter artesanal.
Quant al servei de manipulats hem treballat per diversificar i consolidar els diferents clients. Ens caracteritza que oferim un servei a mida a les empreses, amb una oferta flexible i adaptada a les necessitats concretes de cada empresa que sol·licita els nostres serveis: des de serveis de packaging, picking i logística.
“Els dos enclavaments laborals ens permeten apropar-nos a l’empresa i ens dóna la possibilitat de treure els estereotips i etiquetes que per desconeixença encara avui es té en el món laborals vers el nostre col·lectiu”
– Compteu amb enclavaments laborals
– Sí, els dos enclavaments laborals ens permeten apropar-nos a l’empresa i ens dóna la possibilitat de treure els estereotips i etiquetes que per desconeixença encara avui es té en el món laborals vers el nostre col·lectiu. Ambdos enclavaments ens donen una oportunitat laboral molt enriquidora i positiva.
-També participeu amb el programa Incorpora
Exacte, comptem amb el projecte de l’Obra Social de la Caixa “Incorpora” que vetlla per aconseguir insercions de qualitat dels nostre col·lectiu i d’altres col·lectius vulnerables. Aquest darrer exercici s’han aconseguit 80 insercions i un 88% d’aquestes insercions són persones amb dscapacitat i/o malaltia mental. Incorpora, juntament amb els enclavaments laborals, ens ajuden a trencar amb la percepció errònia que les persones amb discapacitat o bé salut mental tenen menys capacitats o no poden assumir responsabilitats a nivell laboral. Ambdos casos ofereixen l’acompanyament adequat per aconseguir insercions, ja que fan possible un rendiment excel·lent.
– Quin és el perfil dels treballadors del CET?
El nostres treballadors són persones amb discapacitat intel·lectual (amb un grau de més del 33% ) i malaltia mental.
–I quin és el perfil dels clients?
-Treballem amb un gran ventall de clients, els uneix a tots ells una mirada molt compromesa amb la inclusió laboral; aquest compromís mutu ens ha permès fidelitzar a quests clients, tot i que estem totalment oberts a noves possibilitats. Vull recalcar que som molt adaptatius a les necessitats de cada client, oferim un 360 graus a les necessitats de les empreses. Busquem aliances i fem una mirada win-win.
-Alguns dels vostres treballadors treballen a “casa” dels clients, com el golf de Can Cuyàs. Cóm és l’experiència? Ajuda a trencar els estigmes sobre les seves capacitats laborals, si és que encara existeixen?
– M’agrada molt que em feu aquest pregunta, crec que hem de posar veu als casos d’èxit d’integració laboral, aquest podria ser el cas d’un dels nostres treballadors que està treballant al Golf Can Cuyàs. És un exemple molt clar de responsabilitat laboral i adaptació a l’entorn de treball. Crec que cal posar en valor les evidències, en un món on hi ha moltes creences i estereotips, podem trencar estigmes i etiquetes molt arrelats encara ara en la nostra societat, mostrant evidències de casos d’èxit.
“Si em pregunteu per què em fan sentit orgullosa, el primer que em ve al cap és el compromís de cada treballador del nostre CET i de l’equip de monitors que els acompanyen”
– Ens pots explicar alguna fita-èxit-projecte del qual estigueu especialment orgullosos?
– Si em pregunteu per què em fan sentit orgullosa, el primer que em ve al cap és el compromís de cada treballador del nostre CET i de l’equip de monitors que els acompanyen.
Però avui vull parlar d’un projecte que porta el nostre ADN i que l’estan realitzant els nostres treballadors de manipulats, especialment els que estan patint un procés d’envelliment. “Farcellets de foc” és un producte propi, realitzat amb productes totalment reciclats i que serveix per encendre el foc(llar de foc/barbacoes) de manera sostenible. Els farcellets estan fets amb fustes de palets reciclats i tallats, amb cera de monestirs, i amb cartró de rotllos de paper de wàter reciclats d’escoles. El resultat són un farcellets que serveixen per encendre el foc i que els nostres treballadors produeixen, alhora que exerciten la manipulació fina i que venem en fires i on line. Aquest projecte ha format part del projecte Prometeus que contribueix a la salvaguarda del patrimoni cultural i natural dels Pirineus, i han escollit els farcellets com element de representació.
-Des de fa un temps col·laboreu amb la fundació Ared en la confecció de peces de roba per a la marca Somia. Quin balanç feu d’aquesta col·laboració?
-Un balanç excel·lent. Aquesta seria una de les aliances i win-win amb empreses que parlàvem abans. Val a dir que la visió de l’Anna Sorli i el compromís amb treballar plegats amb empreses socials com Ared i nosaltres, és real .
Tot i que estem en un entorn que està encara molt lligat al fast fashion, l’Anna i el seu projecte SOMIA han apostat per una marca lligada a la sostenibilitat, creant consciència social, apostant per la qualitat.
En paraules de l’Anna Sorli, ella volia crear una roba que fos bonica però que tingués ànima”.
– Algun projecte de futur, en la mateixa línia (o una altra) que es pugui avançar?
Estem analitzant nous projectes però sempre amb la mirada posada en la missió de la fundació, formació i insercions de qualitat, fent i acompanyant els nostres usuaris perquè siguin els protagonistes de les seves vides. En aquest acompanyar és on hem posat el pes, buscant noves fórmules.
– Quin és el principal problema a què heu de fer front actualment? La manca de personal especialitzat?
Aquesta entrevista es fa just després d’una trobada organitzada per la Federació amb David Bonvehí, Director General d’Economia Social i Solidària, on plantejava els reptes de futur que hem d’encarar els CETS. Ens va plantejar que cal posar en valors els centres especials de treball, i va parlar de professionalitzar el sector i la qualificació dels professionals que en formen part. Per a nosaltres trobar treballadors capacitats i amb les competències professionals que el mercat ens demana en determinades àrees és complicat.
El nostre enfocament en aquest repte ha estat positiu i estem apostant per més formació interna i més acompanyament en el lloc de treball per oferir eines necessàries i capacitant-los.
“Un altre repte molt més difícil de gestionar és la forta burocràcia, complexitat i canvis constants dels aplicatius que són cabdals per demanar subvencions i nous projectes”
En segon lloc, un altre repte molt més difícil de gestionar és la forta burocràcia, complexitat i canvis constants dels aplicatius que són cabdals per demanar subvencions i nous projectes.
Finalment i com a problema més important per al nostre sector és el retard en el pagament de les subvencions com l’SMI, l’EMS i l’envelliment. Això posa a tot el sector en situacions complicades i ens tensiona el flux de caixa per poder realitzar el nostres pagaments de salaris.
– Creu que hi ha prou sensibilització a les empreses i la societat en general?
– Crec que ens necessitem tots, i aquí les administracions han d’ajudar-nos a fer campanyes per visibilitzar i incentivar les empreses en la contractació de persones amb discapacitat.
Segons un informe recent de la consultora Leialta, especialitzada en l’assessorament en la tramitació per a la inclusió laboral de persones amb discapacitat, a dia d’avui el 81% de les empreses espanyoles segueix sense complir amb la Llei General de Discapacitat (LGD). Aquesta dada és preocupant però ho és més si la sumem a que la taxa d’atur de les persones amb discapacitat és del 32% del total, vuit punts superior a la taxa general, i que el 60% està dins del col·lectiu d’aturats de llarga duració.
La principal causa per la qual les empreses incompleixen la normativa és, segons l’estudi de Leialta, el desconeixement de la norma. Crec que l’informe ens hauria de fer repensar i aportar propostes proactives per fer front a a questa realitat.
“La Federació ens ofereix un suport especialitzat, esdeveniments, formació, recursos, espais de trobada i representació davant els agents socials i les administracions”
–Per què aconsellaries a responsables d’altres CET que formessin part de la federació? Què els pot aportar la federació? I que podeu aportar vosaltres a la federació?
-La Federació ens ofereix un suport especialitzat, esdeveniments, formació, recursos, espais de trobada i representació davant els agents socials i les administracions.
Crec que junts formem una xarxa i la Federació ens ofereix un win-win, ens ofereix oportunitats de connectar, de posicionar-nos com una forta alternativa reconeguda i viable en l’àmbit tan econòmic com social.Ha estat el nostre altaveu.
En paraules de l’expresident, en Pep Roset, la Federació és l’estructura d’acompanyament i de suport permanent als CET, fent d’interlocutor amb el Govern i aportant informació, dades i evidències en situacions de normatives confuses i contradicòries i en els vaivens polítics i pressupostaris. Crec que en aquests moments i en els reptes de futur del CET això és clau.
