El director general d’Economia Social i Solidària, i el Cooperativisme de la Generalitat, David Bonvehí, ha anunciat alguns canvis en la política de subvencions als centres especials de treball catalans. Ho va fer l’11 de febrer en el transcurs del fòrum CET organitzat després de l’assemblea general de socis i que consistí en una breu xerrada i un dinar-col·loqui posterior amb els assistents.

Com en anteriors ocasions, la trobada va suscitar molt interès, com ho demostra que va pràcticament omplir el centenar de places disponibles a la sala. També hi va assistir la sotsdirectora general, Isabel Garcia, i la  presidenta del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), Mercè Batlle

Pel que fa als canvis anunciats, no es tracta, en cap cas, va dir, d’un canvi global de model “perquè el sistema funciona” sinó d’algunes modificacions, d’entre les quals destacà substituir la l’actual convocatòria anual per tres convocatòries, una cada quatre mesos “i a nòmina vençuda”, la qual cosa, a parer dels CET, permetria fer unes previsions molt més realistes que en l’actualitat i pot evitar fer moltes correccions al final de l’any, com succeeix ara (recordem, d’altra banda, que anys enrere es feia sol·licitud mensual). Permetria, a més, segons Bonvehí, una millor gestió des recursos per part de la Direcció General.

Josep Maria Solanellas qualificà de “fantàstica” aquesta proposta, ja que és “una reivindicació antiga” del col·lectiu. Així mateix, el director general va parlar d’un dels maldecaps del sistema, la complexitat dels formularis que s’han d’emplenar, i que s’intentaran simplificar. La simplificació podria arribar també als grups de treballadors que perceben l’SMI, ja que el director general va parlar de reduir-los dels quatre grups actuals a només dos.

Bonvehí va dir també que “ens agradaria eliminar els tràmits relacionats amb el Servei d’Ocupació de Catalunya”. Així mateix, existeix la voluntat de donar continuïtat al programa Invess per facilitar les inversions als centres especials de treball. D’altra banda, es preveu fer algun canvi perquè persones en situació prelaboral no perdin els ajuts si treballen durant un temps en un CET. De la mateixa manera, cal treballar perquè les persones que treballen en un CET i fan el pas a l’empresa ordinària puguin tornar al centre si així ho prefereixen.

Per al director general, cal posar en valor els CET perquè ajuden l’administració en la inclusió laboral de les persones amb discapacitat i perquè són tan competitives com la resta d’empreses. El projecte de fer una campanya televisiva per incentivar la contractació de persones amb discapacitat a les empreses i les possibilitats de revisar el sistema de contractes de baix rendiment van ser altres temes abordats en el fòrum CET, en el qual també va participar la subdirectora general i gran coneixedora del sector i de la federació, Isabel Garcia.

En la seva intervenció, Bonvehí va mencionar cinc grans reptes que “m’agradaria plantejar com a sector” i que es debatran en una propera reunió programada amb el sector pel mes de març. Aquests reptes són:

– Mantenir el model català de CET, tot i que òbviament s’ha de complir amb la llei estatal,

– Treballar conjuntament perquè “no totes les persones amb discapacitat han de treballar als CET” i cal fer accions perquè facin el pas a l’empresa ordinària,

– Detectar quins serveis que presta el sector dels CET es poden concertar i abandonar el model de subvencions “que no deixa content ningú”. D’altres, però, han de seguir en el model de subvencions

– Augmentar la connexió entre l’economia social i les pimes mitjançant programes de suport i iniciatives que facilitin el pas a l’empresa ordinària i, en cas que calgui, la seva “reversibilitat”

– Avaluar cas a cas, persona a persona, amb recursos lligats a la persona

El director general va admetre que al departament de Treball de vegades s’ha vist els centres com “un problema” atès l’elevat pressupost que s’hi destina “i encara se n’hauria de destinar més”, va dir, una visió que ha de canviar i ser positiva per la “funció imprescindible pel país” que fan. Ara bé, va dir que potser  no tots els recursos destinats a CET haurien de sortir del departament de Treball. Finalment, David Bonvehí va al·ludir a la Llei d’Economia Social que s’ha d’aprovar al Parlament, “que és molt més generosa que l’espanyola pel que fa al concepte de CET” i reivindicà que ”els CET heu de tenir veu dins la família de l’economia social”.

Al final de la sessió, l’expresident de la federació i president de FEACEM Catalunya, Rafael Ruano,  va reivindicar els centres especials de treball com a principals “ocupadors” de les persones amb discapacitat i demanà eliminar, en el model català d’ajuts, les distincions que es fan entre uns tipus i uns altres de discapacitat: “no anem bé per aquest camí” va dir, i afegí: “no ens ha de fer por crear llocs de treball” i que ja parlarem de “coses que es poden millorar sense gaire esforç”.